ANTECEDENTS
La nit del 26 d'Abril de 1986, a la 1.23 h de la matinada del dissabte, al reactor número 4 de la central de Txernòbil, a Ucraïna, va tenir lloc el major accident de la història nuclear, moment en el que es va fondre el nucli del reactor i va alliberar a l'ambient, tones de material altament radioactiu (iode 131, cesi 134 i 137, estronci 90 i plutoni 239).
L'accident va causar un núvol radioactiva que va afectar a la major part d'Europa, arribant a Espanya, especialment a Catalunya i Balears.
Van ser necessaris nou dies de heroic esforç per poder controlar l'incendi, i per controlar la radioactivitat dels helicòpters van llançar tones de plom, bor i altres materials. El 25% de les emissions es van produir en les primeres 24 hores següents a l'explosió.
Durant els nou dies que es van trigar a apagar l'incendi, es van emetre enormes quantitats de radioactivitat.
En aquest temps més de 300.000 persones, que van treballar en l'extinció gairebé sense protecció ni control de la dosi de radiació que rebien, van poder acumular fins a 100 vegades la capacitat màxima, que és considerada internacionalment per un ésser humà en un any. Posteriorment es va construir un gegant sarcòfag, fet amb 410.000 mts. cúbics de formigó i 7.000 tones d'acer. El sarcòfag va ser acabat al novembre de 1986 i avui hauria de ser substituït per una altra estructura.
La població d'un radi de 30 km. va ser evacuada en els dies següents, unes 375.000 persones, i l'alliberament de radiació va superar els 50 mega curis, una quantitat 200 vegades més gran que les bombes d'Hiroshima i Nagasaki el 1945.
Avui dia, una àrea de 160.000 km2 (La mida d'Holanda) roman contaminada.
Una de les conseqüències de la catàstrofe de Txernòbil, va ser l'absorció per l'organisme humà de milers de persones, de grans quantitats de iode 131 i cesi 137.
La crisi econòmica va forçar a Ucraïna a mantenir en funcionament un dels quatre reactors existents a Txernòbil, i el govern només les ha tancat després de rebre 4.400 milions de dòlars, per part de EEUU i la Unió Europea. El 13 de Desembre del 200 la Comissió Europea va aprovar la concessió d'un préstec EURATOM de 585 milions de dòlars, per acabar de construir dos reactors, atòmics que suplissin la vella central nuclear de Txernòbil.
Rosa Mª Martín González.
Presidenta. Associació És Per Tu
